Back آلان مور Arabic الان مور (كاتب خيال علمى من المملكه المتحده) ARZ Alan Moore AST Alan Mur Azerbaijani آلن مور AZB Alan Moore Breton ئالان مۆر CKB Alan Moore Czech Alan Moore Danish Alan Moore German

Alan Moore

Plantilla:Infotaula personaAlan Moore

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Northampton (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglesa
IdeologiaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióNorthampton School for Boys Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCòmic, il·lustració i disseny gràfic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor de còmics, novel·lista, escriptor de contes, guionista, músic, dibuixant, mag
GènereCiència-ficció, ficció, no-ficció, superherois, terror
Influències
William Blake, Angela Carter, William S. Burroughs,[1] Thomas Pynchon, Robert Anton Wilson, Clive Barker, Bryan Talbot, Michael Moorcock, Bertold Brecht, H. P. Lovecraft, Iain Sinclair, Will Eisner,[2] Steve Ditko[2] Jack Kirby,[3] Edgar Allan Poe
Influències en
Nom de plomaCurt Vile
Jill de Ray
Translucia Baboon
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePhyllis Moore
Melinda Gebbie Modifica el valor a Wikidata
FillsAmber Moore
Leah Moore Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdodgemlogic.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0600872 Allocine: 70092 Allmovie: p318637 TMDB.org: 11449
Spotify: 1Kr4xOGy7poKcCbqFIG4Tp iTunes: 577608199 Last fm: Alan+Moore Musicbrainz: a29451fb-5a5e-4085-b9fb-0b22755bf98f Songkick: 2066982 Discogs: 209723 Allmusic: mn0002311012 Goodreads author: 3961 Deezer: 503188 Modifica el valor a Wikidata

Alan Oswald Moore (Northampton, Anglaterra, 18 de novembre de 1953) és un escriptor anglès conegut principalment pel seu treball com a escriptor de còmics, un mitjà en el qual ha produït un gran nombre de sèries força aclamades tant per la crítica com a nivell popular, incloent Watchmen, V de Vendetta i From Hell.[5] Sovint descrit com el millor escriptor de novel·la gràfica de la història,[6](p10)[7](p7) també ha estat descrit com "un dels escriptors britànics més importants dels últims cinquanta anys".[8] Als inicis de la seva carrera utilitzà pseudònims com ara Curt Vile, Jill de Ray i Translucia Baboon.

Amb el temps ha esdevingut una vertadera llegenda vivent del còmic, molts dels seus treballs són considerats com a grans obres mestres d'aquest gènere. L'obra de Moore és reconeguda per aportar una maduresa i una sensibilitat pròpies de la literatura a un mitjà escàs en aquests atributs. A més d'incloure sovint temes adults en els seus relats, Moore ha expandit les possibilitats expressives del còmic per mitjà de la creació d'efectes narratius específics del mitjà i l'experimentació de diverses combinacions de text i imatge.

Entre altres temes el principal de la seva obra escrita és el que s’inscriu en una reescriptura intel·ligent i radical de totes les èpoques, trets i característiques dels còmics de superherois, ara deconstruint-los per enfrontar-los amb situacions hiperrealistes, surrealistes o neoclàsiques, ara recuperant les característiques originals, fins i tot primitives, del superheroi. Moore doncs és un escriptor, especialment a la dècada dels 80, tant post-modern com vanguardista, sovint criticat per les seves postures polítiques (anarquisme) o ideològiques (defensa de l'homosexualitat i de la llibertat sexual en general, dels drets dels animals o les seves postures anti-conservadores), o per l'audiència originada als anys 50 i 60, que veuen en les seves obres una falta de respecte cap als personatges de les edats de plata i or del còmic que ell ha reescrit durant la seva carrera.

Moore va començar a escriure per fanzines britànics underground i alternatius a la fi de la dècada de 1970, abans d'aconseguir un gran èxit editorial a les tires de revistes britàniques tan importants com 2000 AD i Warrior. Posteriorment va ser contractat per American DC Comics, convertint-se en "el primer escriptor de còmics viu que, residint a Gran Bretanya, realitza un treball destacat als Estats Units"[7](p7), allí va treballar en personatges de renom com Batman (Batman: The Killing Joke) i Superman (Superman: Whatever Happened to the Man of Tomorrow?), desenvolupant substancialment el caràcter de Swamp Thing, i va escriure títols originals com Watchmen, cabdal en la història del còmic. Durant aquesta dècada Moore va ajudar a aconseguir més respectabilitat social per al medi als Estats Units i el Regne Unit[7](p11) i posteriorment, malgrat la seva oposició frontal a l'etiqueta, ha estat acreditat amb la creació del terme "novel·la gràfica" per sobre de "còmic"[9] Durant la dècada de 1980 i principis de 1990 va sortir del mainstream de la indústria del còmic, essent independent per un temps i treballant en obres experimentals, com ara l'èpica gòtica de From Hell i la pornogràfica-fantàstica Lost Girls. Més tard, a la dècada de 1990, va tornar al mainstream treballant per Image Comics abans de crear America's Best Comics, un segell a través del qual va publicar obres com La lliga dels homes extraordinaris i Promethea, còmic de fortes arrels ocultistes i místiques.

Moore s’ha reconegut com a ocultista, mag cerimonial[10] i anarquista.[11] Tots aquests temes e interessos personals han aparegut en obres com Promethea, From Hell, i V de Vendetta, així com realitzant vanguardistes "treballs" de paraula parlada amb The Moon and Serpent Grand Egyptian Theatre of Marvels, alguns dels quals han estat enregistrats en CD. Dues obres d'este grup, The Birth Caul i Snakes and Ladders, han estat transformades en còmics per Eddie Campbell. Ha escrit una novel·la, Voice of the Fire, un conjunt d'històries breus aparentment inconnexes ocorregudes a Northampton al llarg de diversos segles des de l'edat de Bronze fins a l'actualitat. També ha firmat un guió encara no realitzat, Fashion Beast, una relectura del mite de "La Bella i la Bèstia" que li va encarregar Malcolm McLaren.

Actualment Moore continua vivint al seu natal Northampton separat de la seua dona i filles per mutu acord, i ocupa el seu temps en l'estudi de la màgia i construint casa seva, que pretén que siga una mena de palau romà d'Orient, que executa ell en persona. Curiosament, Moore és cec d'un ull i sord d'una orella. Una biografia detallada, titulada Alan Moore: Portrait of An Extraordinary Gentleman, es va publicar en complir Moore 50 anys. Els guanys d'aquesta publicació estan destinats a accions humanitàries.

Malgrat la seva oposició personal a elles els seus llibres han servit de base per a una sèrie de pel·lícules de Hollywood, incloent From Hell (2001), La lliga dels homes extraordinaris, V de Vendetta (2005), i Watchmen (2009). Moore també ha sigut una gran referència de la cultura popular i ha estat reconegut com una forta influència en una gran varietat de figures de la literatura i la televisió com Neil Gaiman,[12] Joss Whedon[4] i Damon Lindelof.[4]

  1. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Strange Things Interview
  2. ↑ 2,0 2,1 Bernard, Mark; Carter, James Bucky «Alan Moore and the Graphic Novel: Confronting the Fourth Dimension» (en anglès). 2004, 1, 2 [Consulta: 17 gener 2010]. «http://www.webcitation.org/5mqynBVzE»
  3. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades TwoMorrows
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Jensen, Jeff. «Watchmen: An Oral History» (en anglès). Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 30 abril 2013].
  5. ↑ «Bibliografia d'Alan Moore» (en anglès). Enjolrasworld.com. [Consulta: 16 abril 2013].
  6. ↑ Khoury, George. The Extraordinary Works of Alan Moore (en anglès). Carolina del Nord: TwoMorrows Publishing. ISBN 978-1-893905-24-5. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Parkin, Lance. Alan Moore: The Pocket Essential (en anglès). Hertfordshire, Anglaterra: Trafalgar Square Publishing. ISBN 978-1-903047-70-5. 
  8. ↑ Doyle-White, Ethan «Occultic World of Alan Moore» (en anglès). Pentacle, 29, 2009.
  9. ↑ Barry Kavanagh. «The Alan Moore Interview» (en anglès). blather.net. Sobre el terme "novel·la gràfica": "És una etiqueta de màrqueting. Mai he tingut cap simpatia amb ell. El terme còmic ja em va bé. El terme novel·la gràfica es quelcom que van pensar la gent de marketing als anys 80."
  10. ↑ Babcock, Jay «Magic is Afoot: A Conversation with Alan Moore about the Arts and the Occult» (en anglès). Arthur Magazine, 1, 4.
  11. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Heidi, pt1
  12. ↑ Olson, Stephen P. Neil Gaiman (en anglès). Nova York: Rosen Publishing Group, 2005, p. 16–18. ISBN 978-1-4042-0285-6. 

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search